3. Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.
4. Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.
5. Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.
6. Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n’anaren cadascú a la seva heretat per prendre’n possessió.
7. El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
8. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys,
9. i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.
10. Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel.
11. Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals.
12. Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor.
13. Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes,
14. el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
15. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill.