14. el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los.
15. Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill.
16. Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país.
17. Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven.
18. Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors.
19. Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.
20. El Senyor es va indignar contra Israel i els digué:– Aquest poble ha violat l’aliança que jo havia fet amb els seus pares i no em vol obeir.
21. Doncs jo tampoc no vull continuar expulsant del seu davant cap dels pobles que Josuè, quan va morir, havia deixat sense expulsar.
22. El Senyor es volia servir d’aquests pobles per a posar a prova Israel, per a veure si seguiria els seus camins, com havien fet els seus pares, o si no els seguiria.