1. L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué als israelites:– Jo us he tret d’Egipte i us he portat a la terra que vaig prometre als vostres pares. Vaig jurar que no trencaria mai la meva aliança amb vosaltres;
2. vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així?
3. Ara, doncs, jo us dic que no els expulsaré de davant vostre. Ells se us clavaran al costat i els seus déus seran per a vosaltres un parany.
4. Quan l’àngel del Senyor hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble esclatà en grans plors.
5. Per això van donar a aquell indret el nom de Boquim (que vol dir «els qui ploren»). Després van oferir sacrificis al Senyor.
6. Quan Josuè hagué acomiadat el poble, els israelites se n’anaren cadascú a la seva heretat per prendre’n possessió.
7. El poble va ser fidel al Senyor fins a la mort de Josuè i dels ancians que li van sobreviure. Tots ells havien estat testimonis de les grans meravelles que el Senyor havia obrat a favor d’Israel.
8. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys,
9. i el van enterrar a la seva propietat, a Timnat-Heres, a les muntanyes d’Efraïm, al nord del mont Gàaix.