8. Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué:– Menja i pren forces.Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda.
9. Quan el levita es disposava a anar-se’n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà:– Mira, el dia ja declina i s’ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra’t amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.
10. Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso.
11. Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:– Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12. Però el seu amo li contestà:– No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.
13. I va dir encara al mosso:– Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
14. I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí.
15. Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit.
16. Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites.
17. El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.Li preguntà:– On vas i d’on véns?