6. Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre:– Queda’t encara una altra nit i alegra’t amb mi.
7. El levita ja s’aixecava per anar-se’n, però el seu sogre va insistir tant que s’hi va quedar encara una altra nit.
8. Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué:– Menja i pren forces.Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda.
9. Quan el levita es disposava a anar-se’n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà:– Mira, el dia ja declina i s’ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra’t amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.
10. Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso.
11. Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:– Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12. Però el seu amo li contestà:– No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.