11. Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:– Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12. Però el seu amo li contestà:– No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.
13. I va dir encara al mosso:– Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
14. I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí.
15. Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit.
16. Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites.
17. El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.Li preguntà:– On vas i d’on véns?
18. El levita li respongué:– Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo sóc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; però ara ningú no m’acull a casa seva,
19. tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.