10. Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso.
11. Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:– Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
12. Però el seu amo li contestà:– No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà.
13. I va dir encara al mosso:– Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
14. I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí.
15. Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva perquè hi passessin la nit.
16. Un home vell, que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites.