6. El sacerdot els respongué:– Aneu en pau, que el Senyor és favorable a la vostra expedició.
7. Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
8. Els exploradors danites tornaren a Sorà i Eixtaol, i els del seu clan els van preguntar:– Què us ha semblat?
9. Ells respongueren:– Anem a atacar-los! Hem vist el país i és d’allò més bo. Què hi feu, aquí aturats? Afanyem-nos a ocupar-lo i apoderem-nos-en.
10. Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
11. Llavors van sortir de Sorà i Eixtaol sis-cents homes del clan de Dan, equipats per a la guerra.
12. Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim.
13. Des d’allí van passar cap a les muntanyes d’Efraïm i arribaren a la casa de Micà.
14. Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys:– ¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.