22. Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los.
23. Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:– Què et passa, que t’exclames tant?
24. Micà va respondre:– M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?”
25. Els danites li replicaren:– No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
26. Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva.
27. Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
28. Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren.
29. Li van posar el nom de Dan, que era el nom del seu avantpassat, el fill d’Israel; però antigament la ciutat s’anomenava Laix.
30. Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació.
31. Van conservar entre ells l’estàtua que Micà s’havia fabricat, tot el temps que hi va haver a Siló el santuari de Déu.