17. Els cinc exploradors entraren a dins i prengueren l’estàtua, l’efod i els terafim. El sacerdot s’estava a l’entrada amb els sis-cents homes armats.
18. En veure que entraven a la casa de Micà i que prenien l’estàtua, l’efod i els terafim, el sacerdot els va dir:– Què feu?
19. Ells li contestaren:– Tu calla! Tanca la boca i acompa-nya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?
20. La proposta agradà al sacerdot, que va agafar l’efod, els terafim i l’estàtua i se n’anà amb aquella gent.
21. Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges.
22. Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los.
23. Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:– Què et passa, que t’exclames tant?
24. Micà va respondre:– M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?”
25. Els danites li replicaren:– No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.