1. A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home anomenat Micà.
2. Un dia va confessar a la seva mare:– ¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres.La seva mare va exclamar:– Que el Senyor et beneeixi, fill meu!
3. Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:– Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. Ara, doncs, te les torno.
4. Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.
5. Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod i uns terafim i va donar la investidura sacerdotal a un dels seus fills.
6. En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.
7. Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster.
8. El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.
9. Aquest va preguntar-li:– D’on véns?Ell respongué:– Sóc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.
10. Micà li va proposar:– Queda’t amb mi! Em faràs de pare i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.El levita primerament se’n va anar,
11. però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills.
12. Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva.
13. Micà es va dir:– Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.