21. Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó.
22. Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.
23. Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:– El nostre déu ens ha lliuratSamsó, el nostre enemic.
24. Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant:– El nostre déu ens ha lliuratel nostre enemic,que ens arrasava el paísi en matava tants dels nostres.
25. Enduts per l’alegria, la gent va cridar:– Feu venir Samsó i que balli davant nostre!El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26. Samsó va demanar al noi que el guiava:– Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar.
27. El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.
28. Llavors ell va invocar el Senyor:– Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29. Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra.
30. Llavors va cridar:– Que mori jo amb tots els filisteus!Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.
31. Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah.Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys.