15. Dalila li digué:– Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força.
16. Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne,
17. li va obrir el cor dient:– No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.
18. Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:– Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret.Ells hi anaren amb els diners a la mà.
19. Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força.
20. Dalila cridà:– Samsó, els filisteus són aquí!Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell.
21. Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó.
22. Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo.
23. Els magistrats filisteus es van aplegar per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:– El nostre déu ens ha lliuratSamsó, el nostre enemic.
24. Quan el poble va veure l’estàtua del seu déu, el lloava cantant:– El nostre déu ens ha lliuratel nostre enemic,que ens arrasava el paísi en matava tants dels nostres.
25. Enduts per l’alegria, la gent va cridar:– Feu venir Samsó i que balli davant nostre!El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26. Samsó va demanar al noi que el guiava:– Acompanya’m i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m’hi pugui repenjar.
27. El temple era ple d’homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.
28. Llavors ell va invocar el Senyor:– Senyor Déu, recorda’t de mi, t’ho demano! Retorna’m la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d’un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29. Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s’hi va repenjar, la mà dreta sobre l’una i l’esquerra sobre l’altra.