1. Al cap d’un cert temps, durant la sega del blat, Samsó anà a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i li digué:– Vull veure la meva dona a la seva habitació.Però el seu sogre li barrà el pas,
2. dient:– Estava convençut que l’havies avorrida, i la vaig donar a un dels teus companys de noces. Però, ¿no et sembla que la seva germana petita encara val més que ella? Pren-la en lloc de l’altra!
3. Samsó li replicà:– Aquesta vegada sóc ben innocent del mal que faré als filisteus.
4. Se’n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues.
5. Després va encendre les teies i deixà anar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
6. Els filisteus preguntaven qui havia fet aquella destrossa. Els van fer saber que havia estat Samsó, el gendre del timnita, perquè aquest li havia pres la dona i l’havia donada a un dels seus companys de noces.Llavors els filisteus van pujar a cremar vius aquella dona i el seu pare.
7. Samsó els digué:– Ja que heu fet això, us juro que no pararé fins que m’hauré venjat de tots vosaltres!
8. I se les va emprendre a puntades de peu a l’entrecuix dels filisteus.Després se n’anà a viure en una escletxa del penyal d’Etam.