3. Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n’anà a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions.
4. Al cap d’un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel.
5. Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob
6. i li digueren:– Vine, que seràs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites.
7. Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad:– ¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?
8. Els ancians li replicaren:– Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.
9. Jeftè els digué:– Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.
10. Els ancians de Galaad van dir a Jeftè:– El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.
11. Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
12. Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li:– Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?
13. El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè:– Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones aquest territori.
14. Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites
15. per dir-li:– Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites.
16. Quan Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va ar-ribar fins a Cadeix.