3. Després d’ell vingué Jaïr, de Galaad, que fou jutge d’Israel durant vint-i-dos anys.
4. Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr.
5. Quan Jaïr va morir, l’enterraren a Camon.
6. Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte.
7. Llavors el Senyor es va irritar contra Israel i els posà en mans dels filisteus i dels ammonites.
8. Aquests, d’aleshores ençà i durant divuit anys, van maltractar durament els israelites que vivien a Galaad, a l’altra banda del Jordà, al país dels amorreus.
9. Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d’Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill.
10. Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient:– Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals.
11. Però el Senyor els respongué:– Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus,
12. els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, vosaltres vau clamar i jo us vaig salvar de les seves mans.
13. Però després m’heu abandonat a mi per adorar altres déus. Per això, no us tornaré pas a salvar!
14. Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill.
15. Però els israelites van insistir prop del Senyor:– És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns!
16. Llavors van desfer-se dels déus estrangers i tornaren a adorar el Senyor, que no pogué suportar més el sofriment d’Israel.
17. Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà.