6. Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.
7. Llavors Adoní-Bèzec exclamà:– Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
8. Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.
9. Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà.
10. També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava QuiriatArbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.
11. Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.
12. Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer.
13. Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla.
14. El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:– Què vols, ara?
15. Ella respongué:– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.