5. Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec; van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites.
6. Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.
7. Llavors Adoní-Bèzec exclamà:– Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
8. Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.
9. Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà.
10. També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava QuiriatArbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.
11. Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.
12. Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer.
13. Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla.
14. El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:– Què vols, ara?
15. Ella respongué:– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
16. Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad, i es van instal·lar entre els amalequites.
17. Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»).