1. Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor:– Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
2. El Senyor respongué:– Començarà la guerra Judà. He posat el país a les seves mans.
3. Llavors els de la tribu de Judà van dir als de la tribu de Simeó, els seus germans:– Veniu, que combatrem plegats contra els cananeus en el territori que ens ha tocat en sort. Després nosaltres també vindrem a combatre en el territori que us ha estat assignat.Els de Simeó, doncs, es van ajuntar als de Judà.
4. Van començar la guerra i el Senyor va posar a les seves mans els cananeus i els perizites: en mataren deu mil a Bèzec.
5. Amb ells hi havia el rei Adoní-Bèzec; van combatre contra ell i derrotaren els cananeus i els perizites.
6. Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus.
7. Llavors Adoní-Bèzec exclamà:– Setanta reis, amb els polzes de les mans i dels peus tallats, recollien les engrunes que queien de la meva taula. Ara Déu em paga tal com jo havia fet.I se l’endugueren a Jerusalem, on va morir.
8. Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc.
9. Després passaren a combatre contra els cananeus que vivien a la Muntanya, al Nègueb i a la Xefelà.
10. També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava QuiriatArbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai.
11. Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.
12. Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer.
13. Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla.