7. Era bellíssima i tenia una figura molt bonica. El seu marit Manassès li havia deixat or i plata, criats i criades, bestiar i camps, i ella en tenia cura.
8. Ningú no en podia dir res de mal, perquè era una dona que reverenciava Déu de tot cor.
9. Judit va sentir les protestes de la gent contra l’autoritat d’Ozies, ja que estaven descoratjats per la manca d’aigua, i la resposta d’ell al poble, jurant que la ciutat es rendiria als assiris al cap de cinc dies.
10. Judit, doncs, va manar a la seva serventa de confiança, la que administrava tots els seus béns, que anés a cridar els ancians de la ciutat, Ozies, Cabrís i Carmis.
11. Un cop a casa, Judit els va dir:– Autoritats de Betúlia, us prego que m’escolteu. No és correcta la proposta que heu fet avui al poble. No és correcte aquest jurament que us obliga davant de Déu a donar la ciutat als nostres enemics si el Senyor no us socorre dins aquest termini.
12. I doncs, qui sou vosaltres per a temptar Déu, com heu fet avui, i col·locar-vos per damunt d’ell davant el poble?
13. Poseu a prova el Senyor totpoderós, però així no coneixereu mai les seves intencions.
14. Si no podeu arribar al fons del cor dels homes, si no podeu captar els seus pensaments, com voleu escrutar els propòsits de Déu, que ha creat l’univers? Com podríeu conèixer el seu pensament o comprendre les seves intencions? De cap manera, germans! No provoqueu la indignació del Senyor, el nostre Déu!
15. Perquè, si no ens vol socórrer dintre aquests cinc dies, ell té prou poder per a defensar-nos el dia que vulgui o bé per a exterminar-nos davant l’enemic.