5. en una cabana que s’havia fet al terrat. Sempre duia la roba de sac sota els seus vestits de viuda.
6. D’ençà que havia perdut el marit, dejunava cada dia, llevat dels dissabtes i les festes de la lluna nova amb les seves vigílies i de les altres festes i celebracions d’Israel.
7. Era bellíssima i tenia una figura molt bonica. El seu marit Manassès li havia deixat or i plata, criats i criades, bestiar i camps, i ella en tenia cura.
8. Ningú no en podia dir res de mal, perquè era una dona que reverenciava Déu de tot cor.
9. Judit va sentir les protestes de la gent contra l’autoritat d’Ozies, ja que estaven descoratjats per la manca d’aigua, i la resposta d’ell al poble, jurant que la ciutat es rendiria als assiris al cap de cinc dies.
10. Judit, doncs, va manar a la seva serventa de confiança, la que administrava tots els seus béns, que anés a cridar els ancians de la ciutat, Ozies, Cabrís i Carmis.