31. Tu que ets una dona piadosa, prega ara per nosaltres, i el Senyor ens enviarà la pluja. Les nostres cisternes s’ompliran i no acabarem de defallir.Llavors Judit els va dir:
32. – Doncs bé, escolteu-me! Jo portaré a terme una gesta que serà recordada per totes les generacions del nostre llinatge.
33. Vosaltres estigueu aquesta nit a la porta de la ciutat, i jo sortiré amb la meva serventa de confiança. Abans del termini que heu fixat perquè la ciutat es rendeixi als nostres enemics, el Senyor es valdrà de mi per a salvar Israel.
34. No em pregunteu què penso fer; no us en diré res fins que no ho hagi dut a terme.
35. Ozies i les altres autoritats li van dir:– Vés-te’n en pau i que el Senyor Déu et guiï per fer justícia contra els nostres enemics.
36. Ells van deixar la cabana de Judit per tornar a les seves posicions.