25. A més, però, donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ara ens prova com havia provat els nostres pares.
26. Recordeu què va fer amb Abraham, com va posar a prova Isaac; recordeu tot el que va passar a Jacob quan pasturava els ramats del seu oncle Laban a Mesopotàmia de Síria.
27. Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los.
28. Ozies li va respondre:– És molt enraonat tot el que dius, ningú no s’hi podria oposar.
29. No és cosa nova el seny de què avui fas gala: tot el poble ha reconegut des de sempre la teva intel·ligència i la bondat de les teves intencions.
30. Però el poble es mor de set, i ell ens ha obligat a parlar tal com ho hem fet, i a comprometre’ns amb un jurament que no podem pas trencar.
31. Tu que ets una dona piadosa, prega ara per nosaltres, i el Senyor ens enviarà la pluja. Les nostres cisternes s’ompliran i no acabarem de defallir.Llavors Judit els va dir:
32. – Doncs bé, escolteu-me! Jo portaré a terme una gesta que serà recordada per totes les generacions del nostre llinatge.
33. Vosaltres estigueu aquesta nit a la porta de la ciutat, i jo sortiré amb la meva serventa de confiança. Abans del termini que heu fixat perquè la ciutat es rendeixi als nostres enemics, el Senyor es valdrà de mi per a salvar Israel.