21. Perquè, si nosaltres som vençuts, també caurà tot Judea. El nostre santuari serà devastat, i Déu ens demanarà comptes de la profanació que els enemics cometran per haver fallat nosaltres al nostre compromís.
22. I, enmig de les nacions on viurem com a esclaus, Déu ens tindrà per culpables de l’assassinat o del captiveri dels nostres germans i de la devastació de la terra que ara posseïm. Per als amos que ens comprin, serem motiu d’escàndol i d’escarnis.
23. La nostra esclavitud no s’acabarà amb una gràcia que ens concedeixi el Senyor, el nostre Déu; més aviat ell mateix la convertirà en deshonra.
24. »Ara, doncs, germans, fem comprendre a tots que la seva vida depèn de nosaltres, com també en depenen el santuari, el temple i l’altar.
25. A més, però, donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ara ens prova com havia provat els nostres pares.
26. Recordeu què va fer amb Abraham, com va posar a prova Isaac; recordeu tot el que va passar a Jacob quan pasturava els ramats del seu oncle Laban a Mesopotàmia de Síria.
27. Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los.
28. Ozies li va respondre:– És molt enraonat tot el que dius, ningú no s’hi podria oposar.
29. No és cosa nova el seny de què avui fas gala: tot el poble ha reconegut des de sempre la teva intel·ligència i la bondat de les teves intencions.
30. Però el poble es mor de set, i ell ens ha obligat a parlar tal com ho hem fet, i a comprometre’ns amb un jurament que no podem pas trencar.
31. Tu que ets una dona piadosa, prega ara per nosaltres, i el Senyor ens enviarà la pluja. Les nostres cisternes s’ompliran i no acabarem de defallir.Llavors Judit els va dir:
32. – Doncs bé, escolteu-me! Jo portaré a terme una gesta que serà recordada per totes les generacions del nostre llinatge.
33. Vosaltres estigueu aquesta nit a la porta de la ciutat, i jo sortiré amb la meva serventa de confiança. Abans del termini que heu fixat perquè la ciutat es rendeixi als nostres enemics, el Senyor es valdrà de mi per a salvar Israel.
34. No em pregunteu què penso fer; no us en diré res fins que no ho hagi dut a terme.
35. Ozies i les altres autoritats li van dir:– Vés-te’n en pau i que el Senyor Déu et guiï per fer justícia contra els nostres enemics.
36. Ells van deixar la cabana de Judit per tornar a les seves posicions.