21. Perquè, si nosaltres som vençuts, també caurà tot Judea. El nostre santuari serà devastat, i Déu ens demanarà comptes de la profanació que els enemics cometran per haver fallat nosaltres al nostre compromís.
22. I, enmig de les nacions on viurem com a esclaus, Déu ens tindrà per culpables de l’assassinat o del captiveri dels nostres germans i de la devastació de la terra que ara posseïm. Per als amos que ens comprin, serem motiu d’escàndol i d’escarnis.
23. La nostra esclavitud no s’acabarà amb una gràcia que ens concedeixi el Senyor, el nostre Déu; més aviat ell mateix la convertirà en deshonra.
24. »Ara, doncs, germans, fem comprendre a tots que la seva vida depèn de nosaltres, com també en depenen el santuari, el temple i l’altar.
25. A més, però, donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ara ens prova com havia provat els nostres pares.
26. Recordeu què va fer amb Abraham, com va posar a prova Isaac; recordeu tot el que va passar a Jacob quan pasturava els ramats del seu oncle Laban a Mesopotàmia de Síria.
27. Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los.
28. Ozies li va respondre:– És molt enraonat tot el que dius, ningú no s’hi podria oposar.