16. No exigiu garanties als designis del Senyor, el nostre Déu. Déu no és com els homes, que pugui ser amenaçat; no és cap home per a veure’s obligat a negociar.
17. Per tant, demanem el seu ajut, amb l’esperança que ell ens salvarà. Ell ens escoltarà, si així ho vol.
18. Ni al llarg de les generacions ni tampoc en el dia d’avui, no hi ha entre nosaltres cap tribu ni família, no hi ha cap poble ni ciutat que adori déus fets per mans d’home, com passava en temps antics.
19. Per això els nostres pares van ser lliurats a l’espasa i al pillatge i van sofrir una gran desfeta davant els nostres enemics.
20. Però nosaltres no reconeixem cap altre Déu fora d’ell. Per això tenim l’esperança que no es desentendrà de nosaltres ni del nostre llinatge.
21. Perquè, si nosaltres som vençuts, també caurà tot Judea. El nostre santuari serà devastat, i Déu ens demanarà comptes de la profanació que els enemics cometran per haver fallat nosaltres al nostre compromís.
22. I, enmig de les nacions on viurem com a esclaus, Déu ens tindrà per culpables de l’assassinat o del captiveri dels nostres germans i de la devastació de la terra que ara posseïm. Per als amos que ens comprin, serem motiu d’escàndol i d’escarnis.
23. La nostra esclavitud no s’acabarà amb una gràcia que ens concedeixi el Senyor, el nostre Déu; més aviat ell mateix la convertirà en deshonra.
24. »Ara, doncs, germans, fem comprendre a tots que la seva vida depèn de nosaltres, com també en depenen el santuari, el temple i l’altar.
25. A més, però, donem gràcies al Senyor, el nostre Déu, que ara ens prova com havia provat els nostres pares.
26. Recordeu què va fer amb Abraham, com va posar a prova Isaac; recordeu tot el que va passar a Jacob quan pasturava els ramats del seu oncle Laban a Mesopotàmia de Síria.
27. Déu els va provar amb foc per escrutar els seus cors. I a nosaltres, tampoc no ens vol castigar. Quan el Senyor assota els qui s’acosten a ell, ho fa per corregir-los.