10. Judit, doncs, va manar a la seva serventa de confiança, la que administrava tots els seus béns, que anés a cridar els ancians de la ciutat, Ozies, Cabrís i Carmis.
11. Un cop a casa, Judit els va dir:– Autoritats de Betúlia, us prego que m’escolteu. No és correcta la proposta que heu fet avui al poble. No és correcte aquest jurament que us obliga davant de Déu a donar la ciutat als nostres enemics si el Senyor no us socorre dins aquest termini.
12. I doncs, qui sou vosaltres per a temptar Déu, com heu fet avui, i col·locar-vos per damunt d’ell davant el poble?
13. Poseu a prova el Senyor totpoderós, però així no coneixereu mai les seves intencions.
14. Si no podeu arribar al fons del cor dels homes, si no podeu captar els seus pensaments, com voleu escrutar els propòsits de Déu, que ha creat l’univers? Com podríeu conèixer el seu pensament o comprendre les seves intencions? De cap manera, germans! No provoqueu la indignació del Senyor, el nostre Déu!
15. Perquè, si no ens vol socórrer dintre aquests cinc dies, ell té prou poder per a defensar-nos el dia que vulgui o bé per a exterminar-nos davant l’enemic.
16. No exigiu garanties als designis del Senyor, el nostre Déu. Déu no és com els homes, que pugui ser amenaçat; no és cap home per a veure’s obligat a negociar.
17. Per tant, demanem el seu ajut, amb l’esperança que ell ens salvarà. Ell ens escoltarà, si així ho vol.
18. Ni al llarg de les generacions ni tampoc en el dia d’avui, no hi ha entre nosaltres cap tribu ni família, no hi ha cap poble ni ciutat que adori déus fets per mans d’home, com passava en temps antics.
19. Per això els nostres pares van ser lliurats a l’espasa i al pillatge i van sofrir una gran desfeta davant els nostres enemics.