1. També Judit es va assabentar de la situació. Judit era filla de Merarí. Descendia d’Israel per la línia d’Ox, Josef, Oziel, Helquià, Hananies, Gedeon, Rafaín, Aquitob, Elies, Helcies, Eliab, Natanael, Xelumiel i Xurixadai.
2. Manassès, el seu marit, era de la mateixa tribu i família, però havia mort durant la sega de l’ordi:
3. quan vigilava els qui lligaven les garbes a la plana, va agafar una insolació i s’hagué de posar al llit. Va morir a Betúlia, la seva ciutat, i fou sepultat amb els seus avantpassats al camp entre Dotan i Balamon.
4. Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit era viuda. Vivia a casa seva,
5. en una cabana que s’havia fet al terrat. Sempre duia la roba de sac sota els seus vestits de viuda.
6. D’ençà que havia perdut el marit, dejunava cada dia, llevat dels dissabtes i les festes de la lluna nova amb les seves vigílies i de les altres festes i celebracions d’Israel.
7. Era bellíssima i tenia una figura molt bonica. El seu marit Manassès li havia deixat or i plata, criats i criades, bestiar i camps, i ella en tenia cura.
8. Ningú no en podia dir res de mal, perquè era una dona que reverenciava Déu de tot cor.
9. Judit va sentir les protestes de la gent contra l’autoritat d’Ozies, ja que estaven descoratjats per la manca d’aigua, i la resposta d’ell al poble, jurant que la ciutat es rendiria als assiris al cap de cinc dies.
10. Judit, doncs, va manar a la seva serventa de confiança, la que administrava tots els seus béns, que anés a cridar els ancians de la ciutat, Ozies, Cabrís i Carmis.
11. Un cop a casa, Judit els va dir:– Autoritats de Betúlia, us prego que m’escolteu. No és correcta la proposta que heu fet avui al poble. No és correcte aquest jurament que us obliga davant de Déu a donar la ciutat als nostres enemics si el Senyor no us socorre dins aquest termini.
12. I doncs, qui sou vosaltres per a temptar Déu, com heu fet avui, i col·locar-vos per damunt d’ell davant el poble?
13. Poseu a prova el Senyor totpoderós, però així no coneixereu mai les seves intencions.