29. Tota l’assemblea va esclatar alhora en grans plors i clamaven al Senyor Déu amb veu forta.
30. Llavors Ozies els va dir:– Coratge, germans! Resistim encara cinc dies, amb l’esperança que el Senyor Déu nostre es compadeixi de nosaltres. Ell no ens abandonarà per sempre.
31. I si passats aquests dies no ens envia cap socors, faré com vosaltres dieu.
32. Va manar que la gent se’n tornés al lloc que tenien assignat. Els homes se n’anaren a les muralles i a les portes de la ciutat, i van fer tornar a casa les dones i els infants. Tots estaven molt abatuts.