21. Les cisternes es buidaven i ja no hi havia cap dia que poguessin beure pel que necessitaven; l’aigua anava racionada.
22. Els nens petits s’afeblien; les dones i els joves defallien de set i queien per les places de la ciutat i dins els seus portals. La situació era insostenible.
23. Tot el poble, joves, dones i criatures, es van concentrar per protestar contra Ozies i les autoritats de la ciutat. Llançaven grans crits davant els ancians i deien:
24. – Que Déu judiqui entre vosaltres i nosaltres pel gran mal que ens heu causat negant-vos a pactar amb els assiris.
25. Ara no tenim qui ens ajudi. Déu ens ha posat en mans dels enemics. Caurem a terra davant d’ells, estesos per la set i la misèria.
26. Crideu-los, doncs, i deixeu la ciutat a mercè d’Holofernes i de tot el seu exèrcit. Que la saquegin!
27. Val més caure captius a les seves mans. Serem els seus esclaus però viurem. Els nostres ulls no hauran de veure la mort dels nostres petits ni veuran com expiren les nostres mullers i els nostres fills.
28. Us conjurem pel cel, per la terra i pel nostre Déu i Senyor dels nostres pares, que ens demana comptes pels nostres pe-cats i per les culpes dels nostres avantpassats. Us conjurem que avui mateix feu el que us hem dit.
29. Tota l’assemblea va esclatar alhora en grans plors i clamaven al Senyor Déu amb veu forta.
30. Llavors Ozies els va dir:– Coratge, germans! Resistim encara cinc dies, amb l’esperança que el Senyor Déu nostre es compadeixi de nosaltres. Ell no ens abandonarà per sempre.
31. I si passats aquests dies no ens envia cap socors, faré com vosaltres dieu.
32. Va manar que la gent se’n tornés al lloc que tenien assignat. Els homes se n’anaren a les muralles i a les portes de la ciutat, i van fer tornar a casa les dones i els infants. Tots estaven molt abatuts.