2. Tots els homes capaços de lluitar van emprendre la marxa aquell mateix dia. Era un exèrcit de cent setanta mil soldats d’infanteria i dotze mil de cavalleria, sense comptar les tropes d’intendència que seguien a peu. Eren una multitud enorme.
3. Van acampar a la vall, vora la font de Betúlia, i es desplegaren formant un quadrat des de Dotan fins a Belbaim i des de Betúlia fins a Ciamó, que és davant mateix d’Esdrelon.
4. A la vista d’aquella multitud, els israelites quedaren trasbalsats, i es deien entre ells: «Aquesta gent esbrostarà tot el país. Les muntanyes més altes, les torrenteres i els tossals no podran suportar tant de pes.»
5. Cadascú va prendre les seves armes, van encendre fogueres a les torres i van passar en guàrdia tota aquella nit.
6. L’endemà Holofernes va desplegar tota la cavalleria a la vista dels israelites que eren a Betúlia.
7. Va inspeccionar els accessos a la ciutat, va buscar les fonts d’aigua i se’n va apoderar. Va apostar-hi destacaments de soldats experimentats i se’n tornà al campament.
8. Tots els caps edomites, tots els qui comandaven les tropes moabites i els generals de la regió del litoral es van presentar a Holofernes i li van dir:
9. – Senyor nostre, digna’t escoltar el nostre consell, i el teu exèrcit no sofrirà ni una sola baixa.
10. Aquests israelites no es refien de les seves llances sinó de l’alçada de les muntanyes on habiten. No és gens fàcil d’arribar als cims d’aquells turons.
11. Per això, senyor nostre, evita d’enfrontar-te directament contra ells, com se sol fer, i no perdràs ni un sol home del teu exèrcit.
12. Queda’t al campament i reserva tots els teus soldats. Deixa que els teus servents ens apoderem de la font que neix al peu de la muntanya.
13. És d’aquesta font que es proveeixen d’aigua tots els habitants de Betúlia. Quan la set els consumeixi, la ciutat es rendirà. Mentrestant, nosaltres i la nostra gent pujarem a ocupar els turons de més a prop i hi acamparem per vigilar que ningú no surti de la ciutat.