18. Els edomites i els ammonites van pujar muntanya amunt i acamparen davant de Dotan. Van enviar un destacament cap al sud i un altre cap a l’est, davant d’Egrebel, que es troba prop de Cus, al costat del torrent Mocmur. La resta de l’exèrcit assiri cobria materialment la plana amb el seu campament. Tendes i bagatges formaven una massa compacta. Eren una multitud immensa.
19. Els israelites van clamar al Senyor, el seu Déu. A la vista de tots els enemics que els envoltaven i davant la impossibilitat de trencar el cercle, s’havien desanimat.
20. Tot l’exèrcit assiri, infanteria, carros de guerra i cavalleria, van estrènyer el setge durant quaranta dies. Els habitants de Betúlia havien acabat l’aigua que tenien recollida.
21. Les cisternes es buidaven i ja no hi havia cap dia que poguessin beure pel que necessitaven; l’aigua anava racionada.
22. Els nens petits s’afeblien; les dones i els joves defallien de set i queien per les places de la ciutat i dins els seus portals. La situació era insostenible.
23. Tot el poble, joves, dones i criatures, es van concentrar per protestar contra Ozies i les autoritats de la ciutat. Llançaven grans crits davant els ancians i deien:
24. – Que Déu judiqui entre vosaltres i nosaltres pel gran mal que ens heu causat negant-vos a pactar amb els assiris.
25. Ara no tenim qui ens ajudi. Déu ens ha posat en mans dels enemics. Caurem a terra davant d’ells, estesos per la set i la misèria.