10. Aquests israelites no es refien de les seves llances sinó de l’alçada de les muntanyes on habiten. No és gens fàcil d’arribar als cims d’aquells turons.
11. Per això, senyor nostre, evita d’enfrontar-te directament contra ells, com se sol fer, i no perdràs ni un sol home del teu exèrcit.
12. Queda’t al campament i reserva tots els teus soldats. Deixa que els teus servents ens apoderem de la font que neix al peu de la muntanya.
13. És d’aquesta font que es proveeixen d’aigua tots els habitants de Betúlia. Quan la set els consumeixi, la ciutat es rendirà. Mentrestant, nosaltres i la nostra gent pujarem a ocupar els turons de més a prop i hi acamparem per vigilar que ningú no surti de la ciutat.
14. La fam els farà decaure, a ells, a les seves dones i als seus fills, i, abans no els toqui l’espasa, quedaran estesos pels carrers del lloc on viuen.
15. Així els faràs pagar car el fet d’haver-se revoltat contra tu en comptes de sortir a rebre’t pacíficament.
16. Aquestes propostes van agradar a Holofernes i als seus oficials, i va donar ordre de posar-les en pràctica.
17. Els ammonites van aixecar el seu campament i amb cinc mil assiris acamparen a la vall. Allà s’apoderaren de les fonts que proveïen d’aigua els israelites.
18. Els edomites i els ammonites van pujar muntanya amunt i acamparen davant de Dotan. Van enviar un destacament cap al sud i un altre cap a l’est, davant d’Egrebel, que es troba prop de Cus, al costat del torrent Mocmur. La resta de l’exèrcit assiri cobria materialment la plana amb el seu campament. Tendes i bagatges formaven una massa compacta. Eren una multitud immensa.
19. Els israelites van clamar al Senyor, el seu Déu. A la vista de tots els enemics que els envoltaven i davant la impossibilitat de trencar el cercle, s’havien desanimat.
20. Tot l’exèrcit assiri, infanteria, carros de guerra i cavalleria, van estrènyer el setge durant quaranta dies. Els habitants de Betúlia havien acabat l’aigua que tenien recollida.
21. Les cisternes es buidaven i ja no hi havia cap dia que poguessin beure pel que necessitaven; l’aigua anava racionada.
22. Els nens petits s’afeblien; les dones i els joves defallien de set i queien per les places de la ciutat i dins els seus portals. La situació era insostenible.
23. Tot el poble, joves, dones i criatures, es van concentrar per protestar contra Ozies i les autoritats de la ciutat. Llançaven grans crits davant els ancians i deien:
24. – Que Déu judiqui entre vosaltres i nosaltres pel gran mal que ens heu causat negant-vos a pactar amb els assiris.