8. i no moriràs fins que seràs exterminat amb els israelites.
9. I com que dintre teu estàs convençut que no seran conquerits, no has de fer per a res un posat tan abatut. Ho he dit, i no hi haurà cap de les meves paraules que no es compleixi.
10. Aleshores Holofernes va ordenar als servidors que tenia a la seva tenda:– Agafeu Aquior, dueu-lo a Betúlia i deixeu-lo en mans dels israelites.
11. Els servidors van agafar Aquior, el van dur fora del campament cap a la plana, i de la plana a les muntanyes, i el deixaren vora les fonts que hi ha sota mateix de Betúlia,
12. ciutat situada al cim d’un turó. Quan els defensors els van veure, empunyaren les armes i sortiren de la ciutat, mentre els foners disparaven per impedir que els enemics pugessin.
13. Llavors aquests es van esmunyir muntanya avall, van lligar Aquior i el deixaren abandonat al peu de la muntanya; després se’n tornaren cap al seu senyor.
14. Els israelites van baixar de la ciutat, arribaren fins on era Aquior, el van deslligar i se’l van endur a Betúlia per presentar-lo a les autoritats.
15. En aquell moment els caps de la ciutat eren Ozies, fill de Micà, de la tribu de Simeó, Cabrís, fill de Gotoniel, i Carmis, fill de Melquiel.
16. Van convocar tots els ancians de la ciutat, però també van acudir a l’assemblea tot el jovent i les dones. Feren posar Aquior al mig de tot el poble, i Ozies li preguntà què havia passat.
17. Aquior va prendre la paraula per explicar-los què s’havia dit en el consell d’Holofernes: el parlament que ell havia fet davant els caps dels assiris i les bravates grandiloqüents d’Holofernes contra el poble d’Israel.
18. Llavors tot el poble es prosternà en actitud d’adoració bo i clamant: