7. Primer van residir a Mesopotàmia, perquè no volien adorar els déus dels seus avantpassats que vivien al país dels caldeus.
8. Van abandonar, doncs, el camí que seguien els seus avantpassats i començaren a adorar el Déu del cel, que ells reconeixien com l’únic Déu; per això foren expulsats del país dels seus antics déus i es van refugiar a Mesopotàmia. Aquí van passar-hi un cert temps,
9. fins que el seu Déu els manà que sortissin d’aquell país on residien i se n’anessin a la terra de Canaan. Allà es van establir i acumularen or, plata i molt bestiar.
10. Quan la fam es va estendre pel país de Canaan, baixaren a Egipte i s’hi van instal·lar mentre hi trobaren aliments. Allà es van multiplicar tant que ja no era possible de comptar-los.
11. Llavors el rei d’Egipte es va girar contra ells amb astúcia i els féu treballar en la fabricació de maons; així els va oprimir fins a reduir-los a l’esclavatge.
12. Però ells van clamar al seu Déu, i aquest va colpir tot Egipte amb plagues que no tenien remei. Llavors els egipcis els van expulsar del seu país.
13. Déu va eixugar el Mar Roig davant d’ells
14. i els conduí per la ruta del Sinaí i de Cadeix-Barnea. Van fer fora tots els pobladors del desert,
15. van ocupar el país dels amorreus i foren prou forts per a exterminar tots els habitants d’Heixbon. Després de passar el Jordà s’apoderaren de tota la regió muntanyosa,
16. d’on expulsaren els cananeus, els perizites, els jebuseus, els siquemites i tots els guirgaixites. I van viure en aquella regió durant molts anys.
17. Mentre no pecaven contra el seu Déu els acompanyava la prosperitat, ja que viu amb ells un Déu que detesta la injustícia.
18. Però quan abandonaven el camí que el seu Déu els havia assenyalat, sofrien grans desfetes en moltes guerres. Finalment van ser deportats a un país estranger. El temple del seu Déu va quedar arrasat i totes les seves ciutats foren ocupades pels enemics.