Antic Testament

Nou Testament

Judit 5:4-13 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. En una paraula, per què en tot l’occident són ells els únics que m’han fet el menyspreu de no sortir a rebre’m?

5. Aquior, el qui comandava tots els ammonites, li va respondre:– Senyor meu, digna’t escoltar el que dirà el teu servent. Jo et faré saber la veritat sobre el poble que habita aquestes muntanyes, no lluny d’aquí. De la boca del teu servent no en sortirà cap mentida.

6. »Aquest poble és originari de Caldea.

7. Primer van residir a Mesopotàmia, perquè no volien adorar els déus dels seus avantpassats que vivien al país dels caldeus.

8. Van abandonar, doncs, el camí que seguien els seus avantpassats i començaren a adorar el Déu del cel, que ells reconeixien com l’únic Déu; per això foren expulsats del país dels seus antics déus i es van refugiar a Mesopotàmia. Aquí van passar-hi un cert temps,

9. fins que el seu Déu els manà que sortissin d’aquell país on residien i se n’anessin a la terra de Canaan. Allà es van establir i acumularen or, plata i molt bestiar.

10. Quan la fam es va estendre pel país de Canaan, baixaren a Egipte i s’hi van instal·lar mentre hi trobaren aliments. Allà es van multiplicar tant que ja no era possible de comptar-los.

11. Llavors el rei d’Egipte es va girar contra ells amb astúcia i els féu treballar en la fabricació de maons; així els va oprimir fins a reduir-los a l’esclavatge.

12. Però ells van clamar al seu Déu, i aquest va colpir tot Egipte amb plagues que no tenien remei. Llavors els egipcis els van expulsar del seu país.

13. Déu va eixugar el Mar Roig davant d’ells

Llegir capítol complet Judit 5