11. El meu poble humiliat ha alçat el crit,el clam dels feblesha esporuguit els enemics,que s’han escapat en sentir la cridòria.
12. Els han abatut amb les fletxesfills de mares joves,els han traspassat com si fossincriats d’uns desertors.Els ha perdutl’exèrcit del meu Senyor!
13. Cantaré al meu Déu un càntic nou:Senyor, ets gran i gloriós,és admirable el teu poder,ets invencible.
14. Que et serveixintotes les teves criatures:a una ordre teva començaren a existir,per construir-lesvas enviar el teu Esperit;ningú no es rebel·lacontra els teus manaments.
15. Quan les onadessacsegin les muntanyesdes dels seus fonaments,i les roques es fonguin com ceraal teu davant,encara seràs propici als teus fidels.
16. L’olor agradable d’una ofrenaés poca cosa,el greix d’un holocaust té poc valor.Però els fidels del Senyorseran grans per sempre.
17. Ai de les nacions que s’alcencontra el meu poble!El Senyor totpoderósles castigarà el dia del judici;foc i cucs devoraran les seves carns,ploraran de dolor per sempre.
18. Arribats a Jerusalem van adorar Déu. Quan el poble s’hagué purificat, van oferir holocaustos, sacrificis voluntaris i altres ofrenes.
19. Judit va fer ofrena de tot el parament d’Holofernes que el poble li havia donat. La mosquitera que havia pres del dormitori d’Holofernes, també la va oferir com a present.
20. Durant tres mesos, el poble va celebrar la victòria davant el lloc sant de Jerusalem, i Judit es quedà amb ells.
21. Passats aquells dies, cadascú va tornar a casa seva. També Judit se’n tornà a Betúlia i continuà al capdavant del seu patrimoni. I mentre visqué va ser cèlebre per tot el país.
22. Va tenir molts pretendents, però ella no es va tornar a casar després que Manassès, el seu marit, morís per reunir-se amb els difunts del seu poble.
23. Judit va arribar a una edat molt avançada. Anà envellint a la casa del seu marit fins a l’edat de cent cinc anys. Va concedir la llibertat a la seva criada de confiança, va morir a Betúlia i fou enterrada en el sepulcre del seu marit Manassès.