1. Judit cantava:– A toc de tamborsdanseu davant el meu Déu,canteu al Senyor al so dels címbals;entoneu-li un salm de lloança,enaltiu-lo, proclameu el seu nom.
2. El Senyor és el Déuque destrueix les guerres.M’ha fet tornar al seu campamentenmig del poble,m’ha alliberat dels meus perseguidors.
3. Els d’Assíria han vingutde les muntanyes del nordamb un exèrcit de desenes de milers:la seva multitud tapava els torrents,els seus cavallers cobrien els turons.
4. Volien calar foc al meu país,passar a tall d’espasa el meu jovent,esclafar per terra els meus nodrissons,endur-se els meus infants com a botí,raptar les meves noies.
5. El Senyor totpoderós els ha bandejat,i ho ha fet valent-se d’una dona.
6. El guerrer poderós no ha caiguten mans d’uns joves,no l’han mort uns fills de titans,no l’han fet caure gegants altius,sinó Judit, la filla de Merarí:l’ha desarmatamb la bellesa del seu rostre.
7. Ella va deixar els vestits de viudaper aixecar Israel, abatut.Es va ungir la cara amb perfums
8. i es va lligar els cabells amb una cinta;es va vestir de lli per seduir-lo.
9. Les seves sandàliesli van robar els ulls,la seva bellesa el va captivar.Però ella amb el sabreli va tallar el coll.
10. La seva audàciaha esgarrifat els perses,el seu coratge ha espantat els medes.