7. atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.»
8. Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó.
9. Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes
10. perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
11. Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:– Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.
12. Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians.
13. Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increïble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava.
14. Judit va dir amb veu forta:– Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor al poble d’Israel. Aquesta nit s’ha valgut de la meva mà per a abatre els nostres enemics.
15. Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir.
16. Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.
17. La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient:– Ets beneït, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!
18. Ozies digué a Judit:– El Déu altíssim t’ha beneït, oh filla, més que a totes les dones de la terra. Sigui beneït el Senyor Déu, creador del cel i de la terra. Ell t’ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics.
19. Els homes no oblidaran mai com has sabut mantenir l’esperança, i recordaran per sempre més aquesta obra del poder de Déu.
20. Que Déu t’enalteixi eternament i t’ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Ens has preservat de la ruïna, obrant rectament davant el nostre Déu.I tot el poble va exclamar:– Així sigui, així sigui!