6. Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre;
7. atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.»
8. Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó.
9. Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes
10. perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
11. Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:– Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.
12. Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians.
13. Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increïble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava.
14. Judit va dir amb veu forta:– Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor al poble d’Israel. Aquesta nit s’ha valgut de la meva mà per a abatre els nostres enemics.
15. Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir.
16. Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.
17. La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient:– Ets beneït, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!
18. Ozies digué a Judit:– El Déu altíssim t’ha beneït, oh filla, més que a totes les dones de la terra. Sigui beneït el Senyor Déu, creador del cel i de la terra. Ell t’ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics.