2. Judit va quedar sola a la tenda. Holofernes, ple de vi, s’havia deixat caure damunt el llit.
3. Judit havia manat a la criada que s’estigués fora del seu dormitori, a punt per a quan ella sortís a pregar com cada dia. També havia parlat a Bagoes en el mateix sentit.
4. Tothom s’havia retirat. No quedava ningú, ni petit ni gran, al dormitori. Aleshores Judit, dreta al costat del llit d’Holofernes, va dir interiorment: «Senyor, Déu totpoderós, mira benigne en aquesta hora això que ara faré per a glòria de Jerusalem.
5. Ara és el moment de socórrer la teva heretat i de fer complir el meu propòsit de destruir els enemics que s’han alçat contra nosaltres.»
6. Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre;
7. atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.»
8. Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó.