13. Bagoes anà a trobar Judit i li va dir:– Una noia tan bonica no hauria de dubtar gens a presentar-se al meu senyor per a rebre’n els honors i beure alegre amb tots nosaltres. Avui pots ser com una dona assíria, de les que viuen al palau de Nabucodonosor.
14. Judit li respongué:– I qui sóc jo per a contradir el meu senyor? Faré de bon grat tot el que desitjarà, i me’n gloriaré tota la vida.
15. Judit s’engalanà amb els seus vestits i es va posar totes les joies. La seva criada s’avançà i va estendre a terra davant d’Holofernes les pells de xai que Bagoes havia donat a Judit perquè s’hi ajagués cada dia durant els àpats.
16. Judit entrà i es va estirar damunt les pells. En veure-la, Holofernes se sentí corprès i trasbalsat. Estava encès pel desig de posseir-la. De fet, des del primer dia que la va veure espiava l’ocasió de poder-la seduir.
17. Holofernes li digué:– Beu i alegra’t amb nosaltres.