12. Quina vergonya la nostra si deixàvem escapar una dona així sense haver-la posseïda! Si no ens la féssim nostra, seríem la riota de tothom!
13. Bagoes anà a trobar Judit i li va dir:– Una noia tan bonica no hauria de dubtar gens a presentar-se al meu senyor per a rebre’n els honors i beure alegre amb tots nosaltres. Avui pots ser com una dona assíria, de les que viuen al palau de Nabucodonosor.
14. Judit li respongué:– I qui sóc jo per a contradir el meu senyor? Faré de bon grat tot el que desitjarà, i me’n gloriaré tota la vida.
15. Judit s’engalanà amb els seus vestits i es va posar totes les joies. La seva criada s’avançà i va estendre a terra davant d’Holofernes les pells de xai que Bagoes havia donat a Judit perquè s’hi ajagués cada dia durant els àpats.
16. Judit entrà i es va estirar damunt les pells. En veure-la, Holofernes se sentí corprès i trasbalsat. Estava encès pel desig de posseir-la. De fet, des del primer dia que la va veure espiava l’ocasió de poder-la seduir.
17. Holofernes li digué:– Beu i alegra’t amb nosaltres.
18. Judit va respondre:– Sí que beuré, senyor. Des que vaig néixer, avui és el dia més gran de la meva vida.
19. I va menjar i beure davant d’ell allò que li havia preparat la seva criada.
20. Holofernes estava tan captivat per Judit, que anava bevent més i més vi. Mai de la vida no n’havia begut tant en un sol dia.