1. Holofernes va fer entrar Judit al lloc on tenia parada la taula amb vaixella de plata i va manar que li servissin el mateix menjar i el mateix vi que a ell.
2. Però Judit digué:– No menjaré res d’això per no caure en res que ofengui Déu. En tinc prou amb les provisions que he dut.
3. Holofernes li preguntà:– I si se t’acaben? D’on en traurem de semblants? No hi ha ningú del teu poble al nostre campament.
4. Però Judit li va respondre:– Per la teva vida, senyor meu, t’asseguro que, abans d’acabar les meves provisions, el Senyor s’haurà valgut d’aquesta serventa teva per a complir el que ell ha decidit.
5. Els oficials d’Holofernes la van acompanyar a la tenda, on va dormir fins avançada la nit. A l’hora del relleu de guàrdia de la matinada, Judit es va llevar
6. i va fer dir a Holofernes: «Que el meu senyor ordeni que em deixin sortir a fer la meva pregària.»
7. Holofernes va manar a la seva guàrdia personal que no li posessin cap destorb. Els tres dies que va estar-se al campament sortia de nit cap al torrent de Betúlia i es banyava a la font en ple camp.
8. Tot tornant, suplicava al Senyor, Déu d’Israel, que guiés a bon terme el seu camí i que el seu poble fos alliberat.