1. Holofernes va fer entrar Judit al lloc on tenia parada la taula amb vaixella de plata i va manar que li servissin el mateix menjar i el mateix vi que a ell.
2. Però Judit digué:– No menjaré res d’això per no caure en res que ofengui Déu. En tinc prou amb les provisions que he dut.
3. Holofernes li preguntà:– I si se t’acaben? D’on en traurem de semblants? No hi ha ningú del teu poble al nostre campament.
4. Però Judit li va respondre:– Per la teva vida, senyor meu, t’asseguro que, abans d’acabar les meves provisions, el Senyor s’haurà valgut d’aquesta serventa teva per a complir el que ell ha decidit.
5. Els oficials d’Holofernes la van acompanyar a la tenda, on va dormir fins avançada la nit. A l’hora del relleu de guàrdia de la matinada, Judit es va llevar
6. i va fer dir a Holofernes: «Que el meu senyor ordeni que em deixin sortir a fer la meva pregària.»
7. Holofernes va manar a la seva guàrdia personal que no li posessin cap destorb. Els tres dies que va estar-se al campament sortia de nit cap al torrent de Betúlia i es banyava a la font en ple camp.
8. Tot tornant, suplicava al Senyor, Déu d’Israel, que guiés a bon terme el seu camí i que el seu poble fos alliberat.
9. Entrava purificada a la seva tenda i s’hi estava fins que al capvespre li servien el sopar.
10. El dia quart, Holofernes va oferir un banquet reservat als seus ajudants. No va convidar-hi cap altre subaltern.
11. I digué a Bagoes, l’eunuc que duia tots els seus afers:– Vés a convèncer l’hebrea que tens a càrrec teu que vingui a menjar i beure amb nosaltres.
12. Quina vergonya la nostra si deixàvem escapar una dona així sense haver-la posseïda! Si no ens la féssim nostra, seríem la riota de tothom!
13. Bagoes anà a trobar Judit i li va dir:– Una noia tan bonica no hauria de dubtar gens a presentar-se al meu senyor per a rebre’n els honors i beure alegre amb tots nosaltres. Avui pots ser com una dona assíria, de les que viuen al palau de Nabucodonosor.
14. Judit li respongué:– I qui sóc jo per a contradir el meu senyor? Faré de bon grat tot el que desitjarà, i me’n gloriaré tota la vida.
15. Judit s’engalanà amb els seus vestits i es va posar totes les joies. La seva criada s’avançà i va estendre a terra davant d’Holofernes les pells de xai que Bagoes havia donat a Judit perquè s’hi ajagués cada dia durant els àpats.
16. Judit entrà i es va estirar damunt les pells. En veure-la, Holofernes se sentí corprès i trasbalsat. Estava encès pel desig de posseir-la. De fet, des del primer dia que la va veure espiava l’ocasió de poder-la seduir.