4. Es va calçar les sandàlies i s’engalanà amb totes les seves joies: collarets, braçalets, anells i arracades. Anava elegantíssima per atraure la mirada de qualsevol home que la veiés.
5. Després va donar a la serventa un bot de vi i un gerret d’oli; també va omplir un sarró amb gra torrat, pastissos de panses i figues, i pans pastats segons la llei jueva; va embolicar bé aquestes provisions i les va carregar a la criada.
6. Llavors van sortir totes dues cap a la porta de la ciutat de Betúlia i van trobar que hi feien guàrdia Ozies i els ancians de la ciutat Cabrís i Carmis.
7. Quan la veieren transformada de cara i mudada amb aquells vestits, van quedar molt admirats de la seva bellesa. I van dir:
8. – Que el Déu dels nostres pares et concedeixi de ser ben acollida i de dur a terme el que et proposes, per a orgull d’Israel i glòria de Jerusalem.I prosternant-se van adorar Déu.
9. Després Judit els digué:– Maneu que m’obrin la porta de la ciutat i sortiré a complir allò de què vam parlar.Ells van donar ordre als guàrdies que obrissin, tal com ella deia.
10. Així ho feren. I Judit va sortir amb la seva criada. Els homes de la ciutat la seguien amb la mirada mentre baixava el turó fins que començà a travessar la vall i la perderen de vista.
11. Les dues dones caminaven de dret per la vall quan es van trobar amb una avançada assíria.
12. Van detenir Judit i li van preguntar:– De quin bàndol ets? D’on véns i on vas?– Sóc una hebrea. Fujo de la meva gent, ja que aviat seran posats a les vostres mans perquè els engoliu.