14. Quan aquells homes van sentir les paraules de Judit i veieren al seu davant aquella cara, que els va semblar d’una bellesa extraordinària, li digueren:
15. – Has salvat la vida baixant i avançant-te a trobar el nostre senyor. Vés, doncs, a la seva tenda: uns quants de nosaltres t’hi acompanyarem i et deixarem a les seves mans.
16. Quan siguis al seu davant no tinguis por. Repeteix això que has dit i et tractarà bé.
17. Van designar cent homes perquè acompanyessin Judit i la seva serventa fins a la tenda d’Holofernes.
18. Quan es va escampar per les tendes la notícia de l’arribada de Judit, hi hagué un enrenou per tot el campament. Immediatament es va aplegar gent al voltant d’ella mentre s’estava fora de la tenda d’Holofernes esperant que aquest fos informat.
19. Estaven meravellats de tanta bellesa i, veient-la a ella, els naixia una admiració pels israelites. Els assiris comentaven: «Qui menystindria un poble que té dones així? No hem de deixar-ne viu ni un sol home. Els qui quedessin serien capaços de seduir tota la terra!»
20. La guàrdia personal i els oficials d’Holofernes van sortir i feren entrar Judit a la tenda.
21. Holofernes descansava al seu llit sota una mosquitera teixida de porpra i d’or i guarnida amb maragdes i altres pedres precioses.
22. Quan li van anunciar la presència de Judit, ell va sortir a l’avantcambra, precedit de llumeneres de plata.
23. Quan Judit va arribar a la presència d’Holofernes i dels seus oficials, tots quedaren admirats de la seva bellesa. Judit es prosternà davant d’ell amb el front a terra, però els servidors d’Holofernes la van aixecar.