1. Acabada aquesta pregària de súplica al Déu d’Israel,
2. Judit es va aixecar de terra, cridà la seva serventa de confiança i baixà dintre casa, on acostumava a passar el dissabte i les altres festes.
3. Es va treure la roba de sac i el vestit de viuda. Va rentar-se tota ella i s’ungí amb un perfum preciós. Després de pentinar-se, es posà una diadema i es mudà amb el vestit de festa, el mateix que duia en vida de Manassès, el seu marit.
4. Es va calçar les sandàlies i s’engalanà amb totes les seves joies: collarets, braçalets, anells i arracades. Anava elegantíssima per atraure la mirada de qualsevol home que la veiés.
5. Després va donar a la serventa un bot de vi i un gerret d’oli; també va omplir un sarró amb gra torrat, pastissos de panses i figues, i pans pastats segons la llei jueva; va embolicar bé aquestes provisions i les va carregar a la criada.
6. Llavors van sortir totes dues cap a la porta de la ciutat de Betúlia i van trobar que hi feien guàrdia Ozies i els ancians de la ciutat Cabrís i Carmis.
7. Quan la veieren transformada de cara i mudada amb aquells vestits, van quedar molt admirats de la seva bellesa. I van dir:
8. – Que el Déu dels nostres pares et concedeixi de ser ben acollida i de dur a terme el que et proposes, per a orgull d’Israel i glòria de Jerusalem.I prosternant-se van adorar Déu.
9. Després Judit els digué:– Maneu que m’obrin la porta de la ciutat i sortiré a complir allò de què vam parlar.Ells van donar ordre als guàrdies que obrissin, tal com ella deia.
10. Així ho feren. I Judit va sortir amb la seva criada. Els homes de la ciutat la seguien amb la mirada mentre baixava el turó fins que començà a travessar la vall i la perderen de vista.
11. Les dues dones caminaven de dret per la vall quan es van trobar amb una avançada assíria.
12. Van detenir Judit i li van preguntar:– De quin bàndol ets? D’on véns i on vas?– Sóc una hebrea. Fujo de la meva gent, ja que aviat seran posats a les vostres mans perquè els engoliu.
13. Vinc a entrevistar-me amb Holofernes, el general en cap del vostre exèrcit, per donar-li informacions exactes. Jo li ensenyaré un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre ni un sol home.
14. Quan aquells homes van sentir les paraules de Judit i veieren al seu davant aquella cara, que els va semblar d’una bellesa extraordinària, li digueren:
15. – Has salvat la vida baixant i avançant-te a trobar el nostre senyor. Vés, doncs, a la seva tenda: uns quants de nosaltres t’hi acompanyarem i et deixarem a les seves mans.
16. Quan siguis al seu davant no tinguis por. Repeteix això que has dit i et tractarà bé.