7. Els israelites van respondre a aquells hivites:– I si resultés que viviu enmig nostre? Com podríem llavors pactar una aliança amb vosaltres?
8. Ells van declarar a Josuè:– Venim a posar-nos al teu servei.Josuè va insistir:– Però, qui sou i d’on veniu?
9. Ells li respongueren:– Nosaltres, els teus servents, venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte
10. i de com va tractar els dos reis amorreus que vivien a l’altra banda del Jordà: Sehon, rei d’Heixbon, i Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot.
11. Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: “Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres.”
12. Mireu el nostre pa. Era tou i calent el dia que vam preparar a casa les provisions per venir fins aquí. Ja ho veieu, ara és sec i engrunat.
13. Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s’han anat gastant durant aquest llarg viatge.
14. Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor.
15. Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
16. Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells.
17. Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
18. Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat,