13. Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s’han anat gastant durant aquest llarg viatge.
14. Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor.
15. Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
16. Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells.
17. Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
18. Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat,
19. i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble:– Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent.
20. Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.
21. Els principals de la comunitat van dir:– Que visquin!D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
22. En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit:– Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre?